Una màquina va arreplegar el meu amic Eleuteri mentre treballava -en la seva curta vida no va fer una altra cosa- i li seccionava la femoral dreta... El trasbals de Nepomucè Garrigosa, l'amo de l'Eleuteri...: Estimava l'Eleuteri com un fill, si de tan marrec l'havia pres d'aprenent! L'Eleuteri era tan honrat, tan bo, i servia per a tot, i era humil, prudentíssim, i amb poc en tenia prou: s'acontentava amb la cinquena part del sou que li pertocava. Aquest és el primer disgust que em dóna. Tenia tota la meva confiança, ja ni el manava perquè sabia la seva obligació i no parava mai. Que calia treballar quinze, vint hores? Com aquestes! (Pega amb el revés de la mà contra el palmell de l'altra i es queda assenyalant el cadàver.) I ara aquesta mort estúpida, inexplicable. L'estimava com a un fill, us ho dic, Marieta. La de casa ni gosa venir, disculpeu-la. Vós esteu de dol, oi? No guanyareu el d'ella: està fins malalta!