Tinc el sentiment de dir-te, Senda, que Déu hi ha pogut més que nosaltres. - Aaaaai! I mossèn Apagallums sense haver vingut! Aaaaai!, què serà de mi, pobreta! Reina, sola, amb dol i no en toco res. - Tranquil·litza't, que encara fas prou goig. Vols venir amb mi, mig de sagristana, mig del que sigui? - (Seduida del tot, es ressegueix les formes amb les mans i, tot llançant-se-li al coll, diu.) I que te n'estíc, d'agraïda!