Et prego, doncs, Patopí, de considerar el meu honor i el pòndol d'aquesta colomassa d'ortxieta en greu perill. Mostra el teu poder a l'empedreït i fes-me quedar bé, en trametre'ns sense dilació el teu autèntic prestigi per darrera de la balconada. - (Entra l'ataconador Pancraç disfressat de Patopí) - Tremolo, hi veig, crec, em vull reconciliar. Ai, pecador, federal, del morro fort, impenitent, quantes ofenses! I no sé si tindré temps d'escorcollar-me a fons i abocar-les totes, sobretot una, Patopí: fa més de trenta anys que mantinc ròssecs de conferències amb la pròpia de l'ataconador de baix.