Les bruixes de Vallgorguina la posaven a assecar. Després, ben enclanxinada, se l'enduien cap al ball. El dimni el presidia, tot i marcant-ne el compàs. Amb pinta de boc s'estava al bell mig, molt endreçat. Ai, Trinquis, com se't belluguen les cames, pengim-penjam! Les mou l'aire de la dansa o la gisca dels rials? Queies a tall d'arengada en cruel ola de gat. La mugí va rosegar-te menuts, palpissos i cap.