esquerra


1 - EL PINTOR

Armand Cardona Torrandell neix a Barcelona el 30 de novembre de 1928, però el trasllat dels seus pares, ambdós mestres nacionals, a Vilanova i la Geltrú al setembre 1933, tindrà una influència decisiva en la seva formació (1) .

1.1 - Perfil humà

La critica coincideix a afirmar que l'obra de Cardona Torrandell és un reflex inevitable de la seva personalitat (2) , per això per a poder-la captar plenament, és precís, abans de res, parlar de l'artista. La seva gran afecció a la lectura, i també als viatges, li ha proporcionat una vasta cultura. L'obra plàstica d'aquesta "enciclopèdia humana" (3) és fruit de moltes hores de treball i d'estudi. No obstant això, Cardona odia el terme autodidacta: "… avorreixo la supèrbia estúpida d'aquells que es diuen autodidactes (…) Auto–ensenyar-se què? (…). " (4) .

Abans que pintor Cardona Torrandell és un artista, la sensibilitat del qual hagués pogut aflorar a través de la literatura o de qualsevol altra activitat creativa (5) . Els que l'han vist pintar afirmen que per a fer-lo ha de trobar-se en el punt just i tenir-ne moltes ganes, en cas contrari no ho fa. I això és aplicable a qualsevol situació de la vida quotidiana; sempre fa allò que li ve en gana. Però hi ha més, Cardona, per a ser ell mateix, necessita del contacte amb la gent, necessita que se li doni embranzida per a seguir lluitant. Per altra banda, l'artista no demana que s'estigui d'acord amb ell, sinó que se l'accepti tal com és, de la mateixa manera que ell accepta als altres, als que, no obstant, intenta determinar amb la seva forta vitalitat, sent molt significativa una sentència seva: "Sóc el suficientment, intel·ligent com per a no ser feliç,  però estic molt content quan aconsegueixo que un company ho sigui" (6) . AL meu entendre, per a definir exactament a l'home en poques –o moltes– paraules, basta aquesta síntesi difícil de superar:

"L'Armand Cardona és un artista, un home del nostre temps. És també parlador de vocació - no orador -, lector empedreït, anàrquic, d'esquerra - perquè és el lloc on bat el cor -, catòlic - perquè no té res a oposar–hi -, barroc, llibertari, lliberti, voluptuós, vehement, embriac, altruista, tramoia, actor, estrident, íntim, freudià, entranyable, infidel, místic, procaç, lúdic, obscè, heterodox, tragicòmic, bohemi ben entès, dràstic, romàntic, filòsof, irracional, fantasmagòric, tolerant, transcendent, frívol, solem ne, provocador, grafòman, pobre per decisió pròpia, viatger, sincer a sotragades, culte i home lliure on n'hi hagi. " (7) . 1.2 - El seu context

dones de neteja La personalitat densa i tumultuosa d'Armand Cardona es va formant entre el paisatge de Vilanova i els seus estances a la capital. L'any 1956 viatja a València, la Mancha i altres llocs d'Espanya. A València pren contacte amb els components del que més tard serà el moviment artístic del Mediterrani i el Grup Parpalló; també treballa en distints forns ceràmics i estudia les obres en el Museu Nacional "González Martí" (8) .

Al març de 1957, quan a Vilanova tot just se sabia que pintava, realitza la seva primera exposició en les Galeries Laietanes de Barcelona. L'esdeveniment va causar impacte entre els vilanovins, però l'obra avantguardista de Cardona va ser rebutjada per un públic acostumat a altres cànons (9) . En general, a Vilanova se'l va tractar amb menyspreu.

L'exposició va ser un èxit i Cardona Torrandell va quedar consagrat des d'aquest primer moment. L'any 1959 l'ambient vilanoví entorn de l'artista va ser canviant i l'exposició antològica que l'entitat El Foment Vilanoví va acollir en el mes de novembre, va representar la seva entrada "oficial" a la cultura ciutadana. Se'l va acceptar com vilanoví il·lustre, encara que la seva estètica no es comprengués.

La antològica va suposar una de les primeres manifestacions de l'art d'avantguarda a Vilanova i bé pot dir-se que Cardona és l'artista que va obrir la modernitat a la ciutat.

A principis de la dècada dels 60 Armand Cardona trasllada la seva residència a Barcelona. Va ser una decisió difícil. Ell estimava el provincianisme vilanoví, però el seu interior el rebutjava. Se sentia massa absorbit per aquest ambient i tenia por de convertir-se en un mer espectador del pas del temps; sentia la necessitat d'escapar de la quotidianitat (10) .

Però la relació amb Vilanova sempre s'ha mantingut i quan a la ciutat sorgia una necessitat artística es comptava, com veurem, amb Cardona Torrandell, qui, al seu torn, s'ha sentit sempre honrat i obligat. 

esquerra