2 - ETAPES EN LA SEVA PRODUCCIÓ

Armand Cardona comença a pintar en 1951, i ho fa a la manera naturalista pròpia del principiant però també seguint a la figura cabdal de la pintura a Vilanova, Joaquim Mir, mort en 1940. No obstant, a pesar de la superficialitat de l'estil, l'artista es troba ja, en aquests els seus primers balboteigs pictòrics, amb les preocupacions socials fruit del contacte personal amb éssers marginats (11) .

Però Cardona es mou. Contempla les obres dels artistes del moment. Llegeix apassionadament assajos filosòfics i estètics. A Barcelona, l'any 1952, cursa estudis de escenografia en l'Institut del Teatre (12) . El seu interès per aquest mitjà artístic el duu a la realització de decorats i escenografies, i també cartells, i influencia així mateix en els seus quadres, entre els quals és freqüent trobar una interpretació plàstica dels personatges.  L'Altíssim i la Néua, 1977. Acrílics i oli, 146x114 cm. Personatges de Ronda de mort a Sinera , una dramatúrgia de Ricard Salvat basada en textos de Salvador Espriu.

Els seus estudis ceràmics (València 1956) el duran al preciosisme i a la nítida separació dels colors (13).

Quant a l'ambient artístic, l' "art altre " informal, reacciona contra les formes contingudes de l'abstracció geomètrica. Proclama que l'art ha de partir de zero, "reclama com senyals d'identitat l'ambigu, l'informe, l'anàrquic, la irracionalitat antihumanista, l'absència de continguts i de missatges tant individuals com col·lectius" (14) , posant una gran confiança en la matèria. Una matèria indigent que comporta ideològicament l'aïllament social i l'individualisme.

Enfront d'aquest "post–romanticisme nihilista", en paraules d'Alexandre Cirici, paral·lel a la literatura que fa de la critica el seu propi pedestal, l'obra de Cardona s'intueix solidària i constructiva (15) . L'artista se situa ideològicament en el pol oposat de la cultura del moment, però s'interessa per ella, la coneix i li extreu tot allò aprofitable.